El nostre hàmster ja ha completat tot el procés d’aprenentatge, tot i les dificultats. Ara per fi el deixarem de marejar dins de la capseta.
Com es veu en el vídeo, en Punset va arribar a comprendre la relació entre la llum intermitent i el menjar. Quan veia la llum es dirigia al balancí, i esperava vam veure com esperava el menjar. Moltes vegades també vam notar que abans de passar el balancí feia una última ullada a la llanterna i immediatament després passava. Unes altres també vam veure que fins que no veia la llanterna no es dirigia cap al balancí. Això ens fa pensar que potser també va crear una relació entre la llanterna i el menjar. O sigui que quan veia la llanterna i la llum, ho associava amb el menjar i passava el balancí, tal i com nosaltres preteníem.
En el condicionament operant el reforç té un paper fonamental. El nostre hàmster hauria après a passar el balancí amb la llum intermitent gràcies al reforç del menjar. Per això, si el reforç és tan important, el resultat de l’entrenament desapareixerà. Això és el que vam fer. Després d’uns dies comprovant que en Punset havia après el que portàvem dies ensenyant-li, vam decidir que ja era hora de passar a la següent fase. Li vam treure el reforç, per comprovar si deixava de passar el balancí.
Primer es va perdre, i bastant. Quan per fi havia comprès que havia de fer per obtenir el menjar, es trobava amb que ara no li donàvem. Ell seguia insistint i passant el balancí. Podem veure com mira cap a dalt, esperant el menjar.
Oblidar el procés va ser més ràpid que no pas aprendre’l. Finalment ja no feia res. O es queda quiet o intenta fugir de la caixa, tal i com feia els primers dies. Ja no passa el balancí. En definitiva de nou deixa de fer cas a la llum i a la llanterna.
Ha costat, però ho ha aconseguit. El condicionament operant ha sigut efectiu. I també hem demostrat que els hàmsters també poden aprendre, però amb paciència (molta, molta paciència).
Genís Gallardo, Iulia Lazea i Ainoa Olmo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada