RESULTATS DE LES ENQUESTES SOBRE HEMISFERIS I APRENENTATGE

Aquesta entrada va dedicada a les mini-conclusions de l'enquesta que vam passar al professorat de l'institut per saber quin era l'hemisferi que els hi predominava:

Les nostres funcions no estan separades sinó que formen un tot, les quals interactuen de diferent manera amb el medi. L’aprenentatge continu porta al canvi.

El nostre cervell està dividit en dos hemisferis: per una banda tenim l’hemisferi esquerre, al qual s’atribueixen les funcions racionals (lògic). I per l’altre està l’hemisferi dret, el qual és responsable de funcions com la intuïció i la integració (holístic).

En funció d’això, hem volgut realitzar una enquesta als professors de l’ institut per tal d’esbrinar  quin d’aquests dos hemisferis és el que predomina a les classes. 

La majoria de professors fan servir els dos hemisferis indistintament segons  les preguntes 1 i 2, però les preguntes 3 i 4 demostren que utilitzen més l’hemisferi esquerre. Llavors, i considerant que la majoria dels professors a l’hora de fer la classe utilitzen més l’hemisferi esquerre,  es dedueix que l’educació està inclinada cap al desenvolupament de les capacitats de l’hemisferi esquerre.

Un grup més petit, on les capacitats destacades són pròpies de l’hemisferi esquerre, les classes es desenvolupen en funció d’això, és a dir, fent servir més aquest hemisferi. Això és el que mostren els resultats de la primera pregunta, en canvi en la segona s’observa que predomina l’hemisferi dret.  Les dues preguntes restants mostren que la forma de preparar la classe afavorirà indistintament als dos hemisferis.

Amb els resultats obtinguts observem que hi ha una minoria de persones enquestades que orienten les seves classes a que els alumnes desenvolupin les capacitats de l’hemisferi dret. Això és el que demostren les respostes, tret de la de la pregunta 2 on l’hemisferi esquerre torna a predominar.

En conclusió, aquesta enquesta demostra que el nostre sistema educatiu desfavoreix el desenvolupament de l’hemisferi dret. Estaria bé, per tant, que arribéssim a aprofitar les capacitats dels dos hemisferis per igual.

Adjuntem una taula treta del blog de psico-socio que ens va facilitar la Dolors, perquè s’entenguin millor tant les característiques d’una persona a la qual li predomina l’hemisferi dret, com una que li predomini l’esquerre.

ALUMNE HEMISFERI LÒGIC (esquerre)

ALUMNE HEMISFERI HOLÍSTIC (dret)

Visualitza símbols abstractes (lletres, números) i no te problemes para comprendre conceptes abstractes. Verbalitza les seves idees. Aprèn de la part al tot y absorbeix ràpidament els detalls, fets y regles. Analitza la informació pas a pas.  Vol  entendre els components un per un. Els hi agraden les coses ben organitzades i no  Es sent incòmode amb les activitats obertes i poc estructurades. Li preocupa el resultat final. Li agrada comprovar els exercicis i li sembla important no equivocar-se. Llegeix el llibre abans de veure la pel·lícula. <!--[if !supportLineBreakNewLine]--> <!--[endif]-->

Visualitza imatges d’objectes concrets però no símbols abstractes como lletres o números. Pensa en imatges, sons, sensacions, però no verbalitza aquests  pensaments. Aprèn del tot a la part. Per entendre les parts necessita partir de la imatge global.  No analitza la informació, la sintetitza. És relacional, no li preocupen las parts en sí, sinó saber com encaixen i es relacionen unes parts amb altres.  Aprèn millor amb activitats obertes i poc estructurades.  Les preocupa més el procés que el resultat final. No li agrada comprovar els exercici i arriben al resultat final per intuïció. Necessita imatges, veu la peli abans que el llibre.

A continuació les activitats que van bé per afavorir el desenvolupament de ambdós  hemisferis, a l’àmbit de l’educació:

Hemisferi Lògic	Hemisferi holístic
Fer esquemes	Fer mapes conceptuals
Donar regles	Donar exemples
Explicar pas a pas	Començar per explicar la idea global
Llegir els textos des del principio	Començar a llegir pel final del text para saber a on s’anirà a parar
Escriure un text a partir de fotos o dibuixos	Convertir un text en un còmic
Organitzar en apartats	Organitzar por colores
Dar opinions raonades	Expressar emociones e impressiones

Cristina Ortega, Iulia Lazea, Laura Peláez

Conclusió sobre les enquestes de l'aprenentage i dels hemisferis

Us deixo la conclusió que vaig escriure després d'analitzar els resultats de les enquestes que vam fer als professors de Les Termes:


En el nostre cervell es diferencien dues zones: l’hemisferi dret i l’esquerre. Depenent de l’activitat que estiguem portant a terme s’activa una o una altra. Quan escoltem música, per exemple, utilitzem l’hemisferi dret i quan fem resums o càlculs, l’esquerre.

La nostra intenció amb aquestes enquestes era comprovar si en la nostra educació hi ha una preferència cap a un dels hemisferis, o si es desenvolupen tots dos de manera equitativa. També volíem comprovar si el resultat, fos el que fos, estava relacionat amb l’assignatura impartida, o si per contra simplement era qüestió del professor.

Amb els resultats podem veure que en la majoria dels casos els nostres professors preparen les classes de forma igualitària per als dos hemisferis. Però de totes maneres sí percebem una certa tendència cap a l’hemisferi esquerre, ja que pocs professors han tingut una majoria de respostes sobre les activitats només dirigides cap al hemisferi dret. Per tant, podem dir que en el nostre institut hi ha igualtat entre els hemisferis en la majoria de casos, tot i que les activitats estiguin una mica més dirigides al hemisferi esquerre.

Si ho analitzem per assignatures seguim veient una petita tendència cap a l’hemisferi esquerre. En cap d’elles hi ha una majoria del dret, en excepció de l’assignatura de música, el que és raonable ja que, com hem dit abans, la música és una activitat que desenvolupa l’hemisferi dret.  En la resta de casos hem pogut veure diferents marges. En alguns gairebé la meitat de les seves respostes  eren per a l’hemisferi esquerre i l’altra meitat per als dos hemisferis, com és el cas de les ciències i del dibuix. En altres, com les socials o la tecnologia, la tendència cap a l’hemisferi esquerre era més petita i sembla que la majoria de les seves classes estan dirigides cap als dos hemisferis.

La igualtat entre hemisferis és més gran en les assignatures de llengües, en les que el 60% de les seves respostes afavorien el desenvolupament de tots dos hemisferis.

Però si ho analitzem encara més podem veure que hi ha discrepàncies entre la manera d’ensenyar dels professors. No tots els professors de la mateixa matèria coincidien amb les mateixes respostes. O sigui que, tot i que hi hagi una tendència o una altra, no es pot fer una separació estricta per assignatures, ja que moltes vegades depèn més del professors. A més en alguns casos les nostres respostes tampoc es poden analitzar de manera cent per cent segura, ja que el nombre de professors en assignatures com música o dibuix és clarament inferior al de ciències o llengües, i per això tampoc podem establir una relació clara entre aquestes assignatures i l’hemisferi al qual tendeixen.

Ainoa Olmo González

condicionament operant a la Briggite

Hem fet l'experiment amb la germana de la Ericka, que es diu Briggite de 2 anys.
En la primera part de l'experiment li anem a posar la cançó de la Rihana perquè és una de les seves músiques preferides, després a la casa de la Kaoutar li vam posar altres músiques però tot això és perquè ella apagui la llum quan senti el so immediatament.
És clar que tot això tenia el seu premi "una galeta" i "llaminadures" cada vegada que ella ho faci bé, però només quan ho feia bé.
Al principi no ens cap cas però poc a poc va adonant-se del que havia de fer cada vegada que sonava la música per donar-li el seu premi. Vam fer dues sessions: una a la casa de l'Ericka i una altra a la casa de la Kaoutar.
A la casa de la Ericka, la Briggite no entenia res però a poc a poc el va anar fent just com nosaltres volíem que ho fes.

I a la casa de la Kaoutar ja ho va fer a la perfecció amb tan sols dir-li el que havia de fer només una vegada, ella no dubto que fa escolto la música i anar cap a l'interruptor i apagar-lo i no només apagar sinó encendre'l.
Nosaltres ens sentíem feliços de veure que en la segona sessió la Briggite ho havia aconseguit sense tant esforç.

I això ens ensenya que el nostre esforç ha valgut la pena perquè pensàvem que no ho anàvem a aconseguir, però si que ho vam fer.
Però encara la Ericka segueix experimentant amb la seva germana per veure si a oblidat o no.

                                                                    Ericka Peña, Kaoutar Belghdimi, Isabel Gomez

Experiment c. operant 'jacky'

A aquest vídeo apareix l’experiment del condicionament operat que he realitzat amb un gos, el Jacky. La finalitat d’aquest experiment es que aconsegueixi obrir la porta i entrar l’habitació al escoltar el soroll de les series de palmades, i cada vegada que ho faci bé rebrà un reforç, un tros de pernil salat. Finalment al llarg dels seus intents podem comprovar com el Jacky al principi es trobava una mica confós i li costava obrir la porta per entrar a l’habitació, ho feia molt poc a poc, però quan va comprovar que cada vegada que ho feia rebia un reforç, al escoltar només una o dues palmades ja entrava a l’habitació amb rapidesa per menjar-se el seu reforç que es el que volia. El Jacky no va necessitar gaire de temps per aprendre a realitzar correctament aquest procés ja que només hem va portar tres dies. I finalment, quan vaig fer el mateix procés però traient-li el reforç, comprovem com el Jacky dubtava en entrar i trigava mes temps a fer-ho. Això vol dir que els seus entrenaments començaven a no donar resultat. En aquest experiment trobem la importància del reforç, l'aprenentatge del gos a realitzar aquest procès i finalment com els entrenaments per realitzar-ho no donen resultat, ja que no te reforç per fer-ho.

Ha estat un bon treball realitzat, i gràcies al Jacky ja que m'ho ha posat fàcil.

Carolina Jiménez Moreno

Condicionament operant a la Yuna

El experiment està realitzat a la meva casa amb la ayuda del meu pare, la gossa es diu Yuna. Consisteix en que la Yuna ha d'arribar al dormitori escoltant la canço de la "pantera" rosa.
Mitjançant uns reforços cada cop que arribava a la habitació, la gossa anava més rapid a ella. Pero quan vam retirar la seva recompensa, ya no arribava a la habitació i es quedava fora observant. Però al final es va assolir el objectiu de que arrivés únicament amb la música.

Adrià Dobón Ortega

Condicionament operant "Camarón"

Aquest vídeo tracta sobre el condicionament operant aplicat al meu gos, Camarón. 

El propòsit és aconseguir que doni voltes mitjançant un reforç positiu quan jo digui la paraula “vuelta”. Aquest reforç consisteix en acompanyar el moviment amb la mà i una vegada ho faci bé donar-li un aperitiu com a recompensa. 

Aquest experiment ho he realitzat en 3 llocs diferents però coneguts per ell ja que per mi era dificultós portar-lo gaire lluny on no hi hagués gossos (perquè estira  molt i es baralla amb els gossos). Això sí, ho feia sempre a la mateixa hora aproximadament, desprès de passejar-lo.

Al final del vídeo surt la meva germana donant-li el reforç. El que volia amb això era comprovar si només realitzava l'aprenentatge quan jo li donava el reforç. Es veu que sí que fa cas i que per tant no importa qui li doni el reforç. El que és rellevant per ell es rebre la recompensa (al final del vídeo es veu com la meva germana tarda en donar-hi la recompensa i el meu gos, impacient, comença a bordar). Un altre aspecte on podem observar que el que l'interessa és la recompensa és que quan li vaig retirar els dos reforços no hem feia cas.

Cristina Ortega

BULLYING

EsBULLYING

*         Principi
Tot va començar quan Dan Olwes
a causa de tres joves que es van suïcidar al seu país per aquesta raó.

*         Què és el bullying?
“un alumne és agredit es converteix en una víctima quan està exposat, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives que porta a terme un alumne o varis d’ells”

*         Tipus de bullying
Verbals: posar malnoms, sobrenoms a les víctimes, ressaltar defectes físics i usar el mòbil per intimidar-les...després penjar això a Internet.

Físiques: Són les més freqüents a primària i secundària: pegar, puntades, empentes, mossegades, agressions amb objectes, cops de puny...

Psicològics: observen la seva autoestima i fomenta la seva sensació de temor.

Socials: aïllen al jove/nen del grup dels demés companys.

*         Perfil agressors i conseqüenciesAgressiu i de forta impulsivitat

Poc control del seu caràcter, de la ira

Conflictiu

Reflex de com exerceixen en ell la violència

televisió, videojocs..

Amb un baix interès pels estudis-

Forma d’obtenir respecte
- Ser més conegut i temut
- De gran, com he dit abans,
arribar cap a la delinqüència o agressió familiar.

*         Perfil victimes i conseqüenciesInsegurs
Amb autoestima baixa
Dèbils, submisos.
Tímids
Incapacitat per afrontar problemes poc seriosos

*         -Fracàs escolar

*         -Fòbia escolar

*         -Depressió

*         -Intents de suïcidi

*         -Acabar sent com ells

*         PublicEs diverteixen amb les agressions

Creuen que avisar a algun adult pugui ajudar

Tenen por a “xivarse” i que l’agressor vingui cap a ellsExemples
La cirurgia a Clinton Maylle es va complicar, però els metges confien en la seva recuperació.

Clinton Maylle, de 14 anys, va ser sotmès a una operació per a que tornés a caminar, després de quasi sis mesos tomba a causa d’una paraplegia ocasionada per fractures de vértebres.“Des de dimecres no parla ni menja...està connectat a l’oxigen i al sistema de drenatge de sang. Els metges no ens han explicat quant de temps més estarà així i quan tornarà a caminar” dei angoixat el pare del nen

JokinJokin tenia 14 anys quan es va decidir suïcidar llançant-se des de l’antiga muralla on vivia. El seu pare va declarar que el nen patia agressions greus que tenien que veure amb la seva decisió de treure’s la vida

CURACIÓ EMOCIONAL

Aquí està el contingut del meu treball exposat a classe. Tracta precisament de com podem alleugerir o fins i tot curar l'estrés, l'ansietat... als quals estem sotmesos moltes vegades, sempre mitjançant tècniques naturals. El treball està basat en un llibre titulat " Curació emocional", escrit per David Servan-Schreiber.

Sorprenentment, el final del segle XX va significar el descrèdit de la psiquiatria i el psicoanàlisi, així com dels seus principis i dogmes. En detriment d’ambdues especialitats, en  diferents centres d’investigació s’està desenvolupant una nova medicina de les emocions que tracta d’alleujar la depressió, l’ansietat o l’estrès  mitjançant una combinació de mètodes que utilitza el cos en lloc de teràpies basades en l’ús del llenguatge o les additives substàncies químiques.

Segons aquest punt de vista, tot el que ens passa part del cervell, el qual es troba dividit en dos:

Ø  El cognitiu: seu del llenguatge i el pensament i

Ø  L’emocional: controla els aspectes que regeixen el benestar psicològic.

Els trastorns emocionals són conseqüències de disfuncions en aquest últim, fruit en moltes ocasions de doloroses experiències viscudes en el passat.

I per canviar aquesta situació és necessari “reprogramar” el cervell emocional a partir de mètodes i tècniques naturals: el control del ritme cardíac, l’alimentació, l’exercici físic, la comunicació afectiva... Capacitats innates que permeten recuperar l’equilibri i el benestar.

David Shervan, un professor i investigador,  posa al nostre abast una nova concepció de la medicina de les emocions la qual ens porta a entendre que gran part del mètode de curació es troba en les nostres pròpies mans.

La clau de la medicina del segle XXI serà llavors, el vincle entre el cos i l’esperit, segons el psiquiatra David Servan-Schreiber, per a qui és necessari tractar bé el cos, cosa que ens permetrà continuar vivint. Aquesta saviesa està essent recuperada per la medicina ja què la ciència demostra que això funciona. Per aquest motiu és possible curar l’ansietat, la depressió i l’estrès sense medicaments.  

Els nous senders de la medicina:

o   La coherència cardíaca: el ritme cardíac varia constantment, cosa que és normal perquè el cos s’adapta en cada moment als esdeveniments i les emocions. En els estats d’estrès, ansietat, depressió o còlera, la freqüència del ritme cardíac  entre dos  batecs es torna irregular o “caòtica”. En els estats de benestar, compassió o gratitud, aquesta freqüència es torna coherent: l’alternança entre acceleracions i desacceleracions del ritme cardíac és regular. La coherència maximitza la variació en el transcurs d’un interval de temps donat i condueix a una major i més sana freqüència cardíaca.

S’han realitzat estudis a persones que pateixen insuficiència cardíaca severa. Com és d’esperar en aquests casos,  els símptomes físics dels pacients són fogots, fatiga, edema... anaven acompanyats d’ansietat i depressió.  Al cap de sis setmanes de tractament, el grup havia après a controlar la seva coherència i havia aconseguit disminuir considerablement el nivell d’estrès (22%) i depressió (34%).  L’estat físic també millorà.

Prop de sis mil empresaris a Londres van posar en pràctica aquesta formació de coherència  del ritme cardíac. Això demostra que contraresta l’estrès en els seus tres nivells que influeix: en el pla físic, emocional i social.

o   Els moviments oculars (EMDR): la integració neuro-emocional pels moviments oculars és una teràpia que permet curar traumatismes del passat imitant el moviment dels ulls que es produeixen momentàniament mentre un dorm. De totes formes no existeix unanimitat entre els psiquiatres sent així polèmic. Quan es diu que el fet de moure els ulls canviarà alguna cosa en la vida de la gent que ha patit grans traumes com violacions, la pèrdua d’un nen o un genocidi, això sembla impossible. Però hi ha ja 16 estudis controlats que demostren que això funciona després d’algunes sessions d’EMDR. És tan delirant com eficaç.  

No se sap del tot com funciona. quan hi ha una emoció molt forta unida a un traumatisme passat, o bé no es pot pensar en ella perquè la persona se sent molt malament, o bé s’està abatut per ella. La clau està en poder observar l’emoció sense deixar-se enfonsar en ella. És el que permet EMDR. L’altra hipòtesi és que la tècnica activaria el mecanisme de reorganització de la informació que té lloc durant la son. L’emoció unida al traumatisme seria així finalment redirigida.   

o   L’alba:  el cervell emocional és molt sensible als diferents ritmes biològics. Gràcies a una llum que simula l’aparició progressiva de l’alba, és possible despertar-se aclarit, un tractament eficaç per als dies amb núvols, particularment els d’hivern.

o   L’acupuntura: és una tècnica que calma el cervell emocional.  L’acupuntura s’ha practicat ininterrompudament  durant cinc mil anys especialment pels xinesos.  En aquesta imatge, l’estimulació provocada per una agulla d’acupuntura sobre el  dors de la mà condueix a una desactivació de les àrees del dolor en el cervell emocional. Aquest resultat s’accentua quan l’acupuntor manipula l’agulla.

 

o   Els omega-3: més de la meitat del cervell està format per àcids greixosos. Consumir àcids greixosos Omega-3, presents sobre tot en els olis de peix, facilita la creació de serotonina, substància que estabilitza l’ humor i millora el seu funcionament deixant de banda a la tristesa o l’apatia.

o   La comunicació emocional: les relacions afectives regulen les emocions i en conseqüència tota la psicologia del cos. L’amor és una necessitat biològica, com ho és l’aliment o la protecció contra el fred. Ocupar-se dels demés (inclús d’un animal) millora l’ humor i la resposta a l’estrès.

o   L’esport: l’exercici físic te poderosos efectes sobre els neurotransmissors del cervell. Segons nombrosos estudis realitzats, l’exercici és tan efectiu com un antidepressiu.

Iulia Lazea