 |
| Amin Maalouf |
Uns dels seus textos ens va permetre organitzar nosaltres mateixos una classe i debatre sobre el tema de la identitat. Primer vam extraure les idees principals i vam comentar allò que ens va sorprendre més. Els resultats d’aquesta activitat van ser els següents:
- No existeix una identitat única à Cadascú té una pròpia
- Nosaltres no fem la vida, la vida ens fa a nosaltres.
- La identitat es construeix a partir de l’experiència à Sempre s’ha cregut que quan neixes ja tens la identitat d’on ets, però el text ens diu que no.
- El context social és un dels factors que condiciona la teva identitat.
- Ens ha sorprès que segons en Amin Maalouf que encara que no es tingui sentiment de pertinença a un grup, aquest forma part de la teva identitat.
A partir d’aquestes idees vam iniciar un debat sobre la identitat. Aquest debat es va centrar en un dels aspectes del text que més ens va cridar l’atenció. Si la identitat sorgeix a partir de l’experiència, llavors no estem necessàriament lligats a una pertinença materna? Per una persona nascuda en un país diferent al que actualment resideix, i amb el qual no manté cap mena de vincle (pares, costums, etc), aquest país matern forma part de la seva identitat? Tots estàvem d’acord en què quant menys vincles amb la teva pertinença materna menys lloc ocupava aquesta en la teva identitat, però no ens posàvem d’acord sobre si realment podíem anul·lar aquesta pertinença, per molt que eliminem vincles. Finalment vam concloure en què aquesta pertinença materna sí ocupava un petit lloc a la nostra identitat, ja que la genètica també ha contribuït a fer-nos com som, tot i que la part que ocupa pot resultar insignificant comparada amb la part que ocupen les nostres experiències, el nostre sentiment, les nostres costums, la llengua, les relacions, etc.
La idea que proposa en Maalouf sobre la identitat ens va semblar innovadora, tot i que alguns no era la primera vegada que ens fèiem preguntes sobre el tema. En el grup de psico-socio molts provenim de llocs diferents al que vivim actualment. Alguns van néixer en un país estranger i altres són fills d’immigrants d’altres regions d’Espanya a les que ens veiem fortament vinculats. Vivim a Catalunya, som catalans, però aquesta afirmació semblava que ens obligava a renunciar a aquestes altres pertinences. Aquest sentiment, aquesta renuncia a la qual moltes vegades ens veiem obligats a fer per la societat, és segons l'ex periodista causa de molts dels conflictes que es produeixen actualment. L’autor se centra en els conflictes violents que s’han produït en els països àrabs en els últims anys (recordem que en Amin Maalouf va escriure aquest llibre l’any 1998), precisament com a conseqüència d’un problema d’identitat. Creu que la religió és només una excusa que els serveix per calmar la “set d’identitat” dels pobles àrabs, les seves ganes d’acció i revolta davant les injustícies, la corrupció i les desigualtats que troben en els seus països.
La religió pot omplir el desig d’identitat i l’exigència d’universalitat que ha comportat la mundialització. Aquesta etapa, la de la mundialització, ha fet que compartim coneixements, instruments, referències comunes, etc, més que en cap altre moment de la història, fet que ens impulsa a marcar encara més les nostres diferències. La religió dóna aquesta possibilitat, aporta aquest particularisme, però alhora transcendeix les barreres nacionals, socials o racials. L’Amin Maalouf no fa cap defensa de la religió, simplement descriu un problema i explica les seves causes. Sovint, potser per un afany de simplificar, ens centrem només en el paper de la religió en aquests conflictes, impedint-nos alhora anar al fons de l’assumpte i tractar-ho com requereix. La llengua és un altre element molt important de la nostra identitat. L’ascens extraordinari de l’anglès, la llengua global, a vegades pot deixar eclipsades les altres llengües. L’anglès pot servir-nos per a satisfer moltes de les nostres necessitats actuals, però no la necessitat d’identitat (excepte anglesos, nord-americans, australians, etc). En Maalouf parla de la necessitat de tota persona d’una llengua d’identitat, i de la perill que suposaria tallar aquest vincle llengua-identitat. Per això defensa la possibilitat de modernitzar-se, adaptar-se als nous temps, però mantenint la llengua d’identitat, que puguem llegir, veure una pel·lícula, conversar, reflexionar, etc, sense haver de traslladar-nos obligatòriament a una altra llengua.
L’Amin Maalouf suggereix estudiar i analitzar aquest desig d’identitat, per tal d’evitar els problemes que durant la nostra història aquest desig malament concebut ha provocat: matances, expulsions o presumptes “purificacions”.
En aquest vídeo el mateix Amin Maalouf fa una síntesi sobre les idees que expressa en aquest llibre, el qual recomano a tots aquells que sempre han cregut que havien de limitar-se a una pertinença definir la seva identitat, per a que s’adonin com jo que aquesta renuncia significa abandonar una part d’ells mateixos.
“Una identitat es podria concebre com la suma de totes les nostres pertinences, i dins de la qual la pertinença a la comunitat humana tindria cada vegada més importància i acabaria convertint-se en la pertinença principal, però sense esborrar altres pertinences particulars.”
Ainoa Olmo González
