dissabte, 4 de juny del 2011

TEMES PER TRACTAR EN FAMÍLIA


La comunicació esta guiada pels sentiments i per la informació que transmetem i comprenem. La comunicació ens serveix per restablir el contacte amb els membres de la família. Quan existeix la comunicació en una família, segurament es pot afirmar que existeix un companyonia, una complicitat, i un ambient d’unió i d’afecta a la casa. Hi haurà un respecte mutu i uns valors mes assentats. No obstant, crear aquest clima de comunicació a la família, no es així una tasca tan fàcil. Es té que ajudar als fills amb practiques, és a dir, que els pares introdueixin mecanismes que facilitin la comunicació.

Perquè la comunicació existent en família sigui bona hem de tenir en compte alguns temes importants per poder parlar en família:
· Es bo parlar a cerca de histories familiars, de generacions anteriors, de anècdotes dels nens quan eren petits, de com es van conèixer els pares, de com es van enamorar…
· L’educació juntament amb els projectes de vida i els somnis dels fills son molt importants de tractar.

· Es important resoldre els conflictes que es donin en la família, parlar-los i raonar-los entre tots.
· Es bo plantejar les diferencies i les discrepàncies existents entre els membres de la família. D’aquesta manera es podran resoldre.
· Quan a la família succeeixen canvis importants, es bo conversar i reflexionar entre tots.
· Es bo aclarir els malentesos, és a dir, el que es va voler dir i es va entendre malament. Això pot ser l’origen dels errors en la comunicació familiar.
· Hauria que posar en paraules tots els fets significatius que succeeixin. 
                                                                           Carolina Jiménez

dijous, 2 de juny del 2011

Debat sobre les desigualtats socials

          El passat divendres dia 27, a l’hora de psicologia vam realitzar un debat dividint la classe en dos grups, els quals van debatre sobre les desigualtats socials i els seus orígens. En aquesta activitat els dos conjunts havien de defensar dos punts de vista: l’origen de les desigualtats es natural o l’origen és histórico-cultural. Els grups es van fer a l’atzar, així que potser algun membre del grup no estava d’acord  amb el tema que havia de defensar. Tot i així es té que buscar arguments a favor del seu tema.

          L’objectiu principal era aquest, però hi havia diferents motius per el qual es va realitzar aquest exercici. Hi havia un altre grup, aquests es deien moderadors. Els moderadors eren els encarregats de dirigir el debat, aplicar una sèrie de normes i fer que les compleixin. Van imposar una sèrie de normes un tant exagerades i poc raonables, però els dos grups les van acceptar. Cap es va enfrontar als moderadors exigint normes mes normals, aquesta reacció ve donada per la coacció de ser un exercici de classe i saber que si no fan cas, el seu comportament influirà la nota.

         Hi havia un altre subgrup, que no va influir en la realització del debat. Eren dos persones (una de cada conjunt), que tenien la funció de observar el comportament dels moderadors, les reaccions i les intervencions.
La conclusió que podem analitzar d’aquest exercici es principalment que hem de defensar els nostres drets i no ens hem de deixar manipular per els superiors. L’altre conclusió que podem extreure del debat es com el poder pot transformar a les persones, referint-nos als moderadors, que sabent que tenen la possibilitat de manar als alumnes abusen del seu poder. 

Adrià Dobón Ortega

dimecres, 1 de juny del 2011

La família

La família es un nucli compost per persones unides per parentiu o relacions d’afecte. Cada societat tindrà una organització familiar diferent, però el més important es que a la família les persones que formen el grup tindran relacions de parentiu i afectives.

-És transmeten els valors de la societat en la que viu, per tant depèn d’una època i de la societat.

-La família canvia en funció dels canvis socials, canvis en el món del treball i de la mercantilització de la vida quotidiana.

Podem definir a la família com un grup social que esta unit per relacions de parentiu (via sanguines o per relacions afectives). Aquests grups familiars reproduiran formes, valors socials i cultures que estan instal·lades a la societat.
Víctor Gràcia

Podem trobar diferents tipus de família, com els que comentarem a continuació:


La família tradicional


La família tradicional o clàssica és la que més es va difondre durant els anys 80 fins a l'actualitat, especialment en la societat occidental, tot i que ara disminueix considerablement.



Els trets característics que defineixen la família tradicional són:
- Rols, estatus i funcions ben definits.
- Pares heterosexuals
- El pare assoleix el rol de cap de família i és la font d'ingressos d'aquesta. 
- La mare té el rol de cuidar als seus fills i mantenir la casa, realitzant les seves tasques. No treballa a l'exterior de la casa i no es realitza més enllà d'aquest àmbit.
- Estan casats per l’església catòlica.
- Tenen fills.
- Es crea i es manté el matrimoni segons les normes o pautes catòliques.

Cristina Ortega
La família moderna 

La família ha canviat en els últims anys. El nostres vincles genètics ens mantenen units però la manera d’organitzar-nos ha canviat, reflectint els canvis que s’han produït en la societat.
La família és la unitat social més comuna en el nostre sistema social. La seva composició, estructura i les funcions que du a terme estan molt relacionades amb la societat a la qual pertany, i els canvis que es produeixin en aquesta es veuen reflectits en la família.
El canvi de valors en la societat en els últims anys i la massiva emigració des de les zones rurals cap a zones urbanes a produït una sèrie de canvis:
  •  La família ha passat de monopolitzar moltes de les funcions socials, a compartir-les amb altres institucions socials. Ja no és l’única que adopta el rol de socialitzador, sinó que el comparteix amb institucions com l’escola o el lloc de treball.
  • Els rols en la família han canviat, sobretot en el cas de les dones. El poder deixa d’estar centrat en la figura paterna, i es distribueix amb els altres integrants. La integració de la dona en el món del treball ha influït en aquest fet, ja que el poder està molt relacionat amb l’aportació econòmica que es fa a la família.
  • L’estructura de la família nucli també canvia. No sempre està formada per un matrimoni heterosexual i els fills sinó que pot estar formada per una parella d’homosexuals, matrimonis formats per segona vegada, per parelles sense casar, fills adoptats...
Ainoa Olmo González

La família extensa
Podem trobar diferents tipus de família, com els que comentarem a continuació: 
 La familia extensa té diferents significats:

·    La família extensa és la família consanguínia.
·    Té una extensió més gran que el grup familiar primari.
·    Els membres viuen al mateix lloc i són de diferents generacions juntes. 
La família extensa té les següents característiques:

·     Aquesta família és una comunitat tancada.
·     Inclou pares, oncles, besavis, avis, oncles avis... (Varies Generacions)
·     Pot arribar a acceptar parents no sanguinis, com els fills adoptats.

La família nuclear és un tipus de família. La característica més important és que quan un membre es fa gran no abandona la família, com ho faria en la família nuclear o tradicional.

Javier Lorenzo Alquézar

La família matriarcal
En la història de la família hi ha una forma d’organització familiar anomenada matriarcat. Aquesta forma d'organització, igual que d’altres, posseeix unes determinades característiques que la distingeixen de la resta. Principalment cal dir que en aquest cas eren les dones les que exercien el poder sobre els descendents matrilineals els quals es reunien en tribus independents.
Com a principal característica trobem que aquesta forma d’organització la formaven la mare i els fills. Altres característiques no menys importants són:
·    La gran influència de la dona,  degut a que era ella la que s’encarregava de portar a cap les funcions polítiques, religioses i econòmiques.
·    Es va desenvolupar en la prehistòria i encara en els inicis dels temps històrics continuava existint aquest forma d’organització on el femení era el que predominava en les relacions socials.
·    La unitat econòmica era autosuficient perquè la mare s’encarregava  d’aportar la part vegetal a la família i els fills s’encarregaven de la caça i la pesca.
·    Alguns estudis realitzats afirmen que en aquestes organitzacions no existien guerres perquè l’autoritat (govern) l’exercien descendents de l’anomenada “mare ancestral”, la que originà el poble.
Encara en temps posteriors a la llunyana prehistòria existeixen societats amb formes matrilineals caracteritzades per la seva pau.  Eren tribus independents que concertaven reunions per discutir sobre els temes prèviament  esmentats (política, religió i economia).
Iulia Lazea

Enquestes als alumnes de l'IES Les Termes sobre les limitacions de la seva llibertat.


Després d'analitzar les enquestes realitzades a una mostra alteatoria del diferent  alumnat  de 1r a 4t  d'ESO del nostre institut ,  hem extret les següents conclusions:
Com mostra clarament el gràfic observem que hi ha un canvi brusc  en el pensaments del nens d'entre 12 i 13 anys en relació a la llibertat que els otorga la familia.   En canvi , la llibertat respecte a l'escola i els amics  és similar , comprovem doncs que els nens de 12 anys se senten menys limitats amb la gent del seu voltant  que no pas els de 13 anys que  es senten molt limitats per la seva família.
Comparant el resultat dels nens d'entre 13 i 14 anys  podem observar que la limitació  respecte la familia descendeix , no gaire, i ascendeix la de l'escola , deixant nul la limitació de la seva llibertat per part del amics.
La resta de gràfics ens mostra que les dades són semblants  entre les edats de 14 i 15 en amunts, deixant de banda que la limitació per part del amics creix  a partir dels 15 anys.
Com a conclusió general podem dir que un dels factors que  més o menys es manté és la limitació per part de l'escola. En canvi, el factor de la limitació de la familia també es manté estable, tret dels enquestats més petits.


En visió general,  els percentatges de les noies respecte les limitacions  que les imposen  són lleugerament més altes  que les dels nois. Per a elles  i ells, la familia i l'escola  són qui més limita la seva llibertat, en canvi, els amics  són quin menys els limita en relació a la resta d'agents socials.
En general, veiem que les  noies se senten més limitades que els nois. Això pot ser degut  a que  les noies del nostre institut se senten més restringides per la societat a causa del seu sexe.


Sonia, Laura P., Genís i Gabriela.