TOC: El cas de l'Emi

Aquest és el video que us volia passar a la meva exposició. En ell coneixerem el cas de l'Emi, un home que té el TOC des de fa anys. És tan greu el seu cas que fins i tot presenta diversos rituals.


Amb el vídeo podre contestar les preguntes que us vaig passar, que ajudaran a compendre millor la meva explicació.


Per cert, en el vídeo es presenten dos casos de TOC, però les preguntes estan només dirigides al primer.

TOC (Caso clinico)
Cargado por raulespert. - Descubre más vídeos de ecología y sociedad.

1.      L’Emi no té un sol ritual. Podem establir una relació entre alguns d’ells, una idea comuna?

Podem veure que en alguns dels seus ritual es repeteix el mateix número, el setze. Moltes de les seves compulsions estan basades en els números, en fer alguna cosa en un determinat temps o en comptar.

2.      Quina explicació dóna l’Emi al fet de què moltes persones no s’adonin de que tenen TOC?

Diu que les compulsions són identificades com a simples manies, sense associar-ho mai a una malaltia. La gent que envolta a la persona també ho pot veure com simples manies. La persona, tot i pensar que són manies, no les pot evitar i es totalment conscient que les està fent. Els rituals acaben desembocant en altres problemes psicològics, els quals la persona difícilment associarà amb les seves “manies”.

3.      L’Emi fa molts anys que té TOC. L’ha presentat sempre de la mateixa manera?

No, amb el temps les seves compulsions han anat canviant. Com ell mateix diu li han aparegut noves, han desaparegut unes altres, i fins i tot se li han repetit algunes.

4.      L’Emi diu que el TOC no és contagiós i té raó. Però si ho relacionem amb un punt de l’explicació anterior sobre el TOC i la relació familiar podem dir que:

Tot i que el TOC no és contagiós sí que és veritat que hi ha una tendència a tenir-lo si el té algú proper a tu. No té res a veure amb els virus o els gens de la persona, està més relacionat amb una mena d’imitació inconscient.

5.      L’Emi vol donar remei definitiu al seu problema. Quin és el aquest remei i perquè està decidit a portar-ho a cap, quina explicació ens dóna?

L’Emi vol solucionar el seu problema a través de la psicocirurgia. Porta molts anys amb la seva malaltia, la qual l’ha portat molt de patiment, i veu aquesta tècnica com la seva solució definitiva.

Ainoa Olmo González

Condicionament operant Lluna

Experiment amb la meva gossa Lluna, havia de obrir la porta per menjar les seves salsitxes quan escoltes la música.

En una tarde ho va aprendre i en una altra ja ho va oblidar.

Alvaro Rodríguez Bellot

Condicionament operant Blacky

Experiment amb el meu gos Blacky: consisteix que a partir d'un estímul neutre (música) obri una porta (conducta que ha d'apendre) per rebre una galeta (reforç).
Ell estava a la porta del passadís de casa meva i en escoltar una música en concret (sempre era la mateixa) havia d'obrir la porta i entrar per rebre la seva galeta.
Va trigar dues tardes a aprendre-ho i ha trigat quasi un mes a oblidar aquesta conducta.
                            


                                                                                                                            Sònia Martínez Milián

L' Anòsmia - viure sense olfacte

Què és l’anòsmia?

• L’anòsmia és una malaltia que suposa la disminució o pèrdua total de l’olfacte.
• Aquesta malaltia és poc coneguda però pot comportar greus conseqüències físiques, psicològiques i nutricionistes a les persones que la pateixen.
• Encara que no és molt coneguda afecta a un 2% de la població, és a dir, igual que la ceguera o la sordesa.

Com es produeix?

• Hi ha diverses causes que provoquen la pèrdua de l’olfacte.
• L’anòsmia, concretament, esta provocada per l’obstrucció de l’entrada de l’aire a la part superior del nas. El nervi olfactiu a partir del qual olorem es troba a aquesta part superior.
• Per tant si hi ha una obstrucció és impossible captar l’olor però això no vol dir que es deixi de respirar, perquè només afecta als olors.

Tipus de Anòsmia (hi ha dos tipus diferents):

• La congènita:

- Aquest tipus d’anòsmia és incurable perquè es deu a la manca de desenvolupament del nervi olfactiu.

- Pot aparèixer degut a un traumatisme cerebral o a problemes que apareixen des del naixement.

- És irreversible perquè al estar danyada la part del cervell on es troba la memòria, no es pot reconèixer ni recordar cap olor.

- Aquest és el tipus d’anòsmia menys comú, ja que només la pateixen un 3% dels malalts d’anòsmia.

• L’anòsmia secundaria: (es pot dividir en tres casos)

- Passatgera: Esta causada pel refredat comú, després d’haver patit alguna malaltia viral o també degut a les al·lèrgies. És la que es dona a la majoria de casos.

- Temporal:  Es produeix per la infecció d’un virus o de bacteris sobre el nervi olfactiu, o també per les lesions a l’envà nasal, per exemple els tumors. A més també pot ser l’inici de patologies comuns de les fosses nassals com la sinusitis o la rinitis. A més aquest cas pot aparèixer per culpa de l’edat en persones majors.

- Permanent: Aquest cas es dona quan una anòsmia temporal es complica i acaba danyant definitivament el nervi olfactiu. Aquesta anòsmia ja no remetrà mai.

Efectes d’aquesta malaltia

• Es podria dir que olorar és una part fonamental a l’hora de menjar, ja que els sentits de l’olfacte i el gust intervenen a la vegada quan es menja.
• Això suposa que un malalt d’anòsmia no pot degustar el menjar i anirà perdent la sensació que produeix l’olor del aliments.
• Una altra conseqüència és que a l’hora de menjar tenen la sensació de menjar sempre el mateix i que tot és insípid.
• Tot aquest cúmul de circumstàncies fa que molts malalts vaguin perdent les ganes de menjar, ja que estan recordant contínuament  la seva malaltia.
• Aquesta situació de pèrdua de fam pot derivar en una depressió. Això pot arribar a passar perquè l’olfacte és un sentit que va unit a la conducta i que influeix en l’estat d’ànim.
• En molts casos, els malats, pateixen una necessitat compulsiva de rentar-se i canviar-se de roba diverses vegades al dia. Això es degut a la preocupació que tenen respecte la higiene perquè la malaltia no els hi permet saber quina olor fan.
• Alguns malalts han descrit la seva situació com una “sensació de buit”.

Testimoni real de la pèrdua de l’olfacte

• Aquest és el trastorn que pateix un home britànic que es diu Mick O’Hare.
• Aquest trastorn li va sorgir de cop i volta un dia que estava refredat. En un primer moment va pensar que no olorava res per culpa del refredat però de seguida es va adonar que això era molt més que un simple refredat.
• Quan va acudir al metge li van diagnosticar anòsmia i llavors tota la seva vida va canviar.
• Ell quan patia més aquest trastorn era a l’hora de menjar. Aquesta circumstància li feia patir molt perquè no era capaç de gaudir del que menjava i això és una part molt important en el benestar de totes les persones.
• Va caure en una depressió degut a la seva nova situació, però la va poder superar gracies a que va trobar suport en malats amb la mateixa malaltia que ell.

Genís Gallardo 

Trastorn Obsessiu Compulsiu

Penjo un resum que he fet de la meva exposició sobre el TOC, on reuneixo tots els aspectes dels quals parlaré:

Què és el TOC?

El trastorn obsessiu compulsiu és un síndrome psiquiàtric que pertany als trastorns d’ansietat. La persona amb Toc presenta obsessions i compulsions.

Aquestes obsessions i compulsions arriben a tal nivell de gravetat que acaben sent incontrolades i difícilment evitables, fins que acabaran  interferint la vida quotidiana de la persona.

Què són les obsessions?

Són imatges, idees o impulsos recurrents i persistents que envaeixen la ment de la persona. Aquesta no els pot controlar i per molt que desitgi que desapareguin no els podrà evitar. Poden aparèixer de tant en tant i ser molestos, però també poden ser permanents i aparèixer tota l’estona.

Quines són les obsessions més comunes?

•         Por als gèrmens  i a la brutícia.

•         Preocupació per l’ordre, la simetria i l’exactitud.

•         Preocupació per no haver realitzat adequadament alguna tasca, inclús quan la persona sap que això no és cert.

•         Por als pensaments pecaminosos.

•         Pensar en algun so, paraula, imatge o número constantment.

•         Necessitat de comprovar les coses.

•         Por a fer mal a algú ser estimat.

Què són les compulsions?

Per desfer-se dels sentiments que els provoquen les obsessions, la persona amb TOC realitzarà un comportament d’acord amb unes “normes” que ella mateixa ha establert. Aquests comportaments seran les compulsions o rituals que seguirà la persona per intentar alleujar-se de les seves obsessions. Aquests rituals no funcionen a llarg termini. Tard o d’hora les obsessions tornen a sortir, serà llavors quan la persona tornarà a realitzar els seus rituals.

Quines són les compulsions més comunes?

•         Netejar-se contínuament: rentar-se les mans, raspallar-se les dents, dutxar-se....

•         Ordenar i disposar les coses d’una manera determinada.

•         Buscar seguretat i aprovació contínua.

•         Repetir algunes accions: aixecar-se o asseure’s, tocar alguns objectes varies vegades...

•         Contar una vegada i un altre fins al mateix número.

•         Revisar les portes, els aparells elèctrics, etc, per comprovar que estan tancats o apagats.

•         Guardar coses innecessàries, com diaris, cartes, paquets...

Freqüència

A Espanya s’estima que un milió de persones tenen TOC. La majoria tarda nou anys de mitjana en demanar ajuda a un especialista, cosa que dificulta el tractament. Tot i que el TOC es pot donar en qualsevol edat, el 80% dels adults que tenen TOC identifiquen la data d’inici als 18 anys.

Causes

De moment no s’ha identificat una causa especifica al TOC.

La teoria d’alguns estudis apunten a la falta de serotonina, un neurotransmissor que ajuda a que les persones no repetim els mateixos comportaments una vegada i una altra. L’estudi demostra els resultats positius de les persones que han pres medicaments que augmentaven la seva quantitat de serotonina.

Pot haver factors hereditaris en el desenvolupament del TOC. El trastorn en sí no és hereditari, però si s’ha demostrat que hi ha tendència a desenvolupar el TOC quan el té algú de la família.

Tractament

Actualment existeixen variïs medicaments disponibles per tractar el TOC. Per això avui dia, les persones amb TOC poden comptar amb un tractament adequat.

Les teràpies conductives poden ajudar a la millora de la persona. Aquestes consisteixen en exposar a la persona a la situació que causa les seves obsessions i la seva ansietat. Davant aquestes situacions s’incentiva a que la persona no realitzi els rituals. Aquesta teràpia s’ha de realitzar sempre amb l’ajuda d’un terapeuta entrenat.

La psicocirurgia pot ser una opció per combatre el TOC. Aquesta tècnica consisteix en realitzar petites lesions puntuals al còrtex cerebral per col·locar elèctrodes estimuladors amb regulació de freqüència que permeten modular l’activitat de determinades neurones. Els resultats amb pacients que pateixen TOC han estat positius.

Ainoa Olmo González