dimecres, 2 de febrer del 2011

Trastorn Obsessiu Compulsiu

Penjo un resum que he fet de la meva exposició sobre el TOC, on reuneixo tots els aspectes dels quals parlaré:

Què és el TOC?
El trastorn obsessiu compulsiu és un síndrome psiquiàtric que pertany als trastorns d’ansietat. La persona amb Toc presenta obsessions i compulsions.
Aquestes obsessions i compulsions arriben a tal nivell de gravetat que acaben sent incontrolades i difícilment evitables, fins que acabaran  interferint la vida quotidiana de la persona.
Què són les obsessions?
Són imatges, idees o impulsos recurrents i persistents que envaeixen la ment de la persona. Aquesta no els pot controlar i per molt que desitgi que desapareguin no els podrà evitar. Poden aparèixer de tant en tant i ser molestos, però també poden ser permanents i aparèixer tota l’estona.
Quines són les obsessions més comunes?
         Por als gèrmens  i a la brutícia.
         Preocupació per l’ordre, la simetria i l’exactitud.
         Preocupació per no haver realitzat adequadament alguna tasca, inclús quan la persona sap que això no és cert.
         Por als pensaments pecaminosos.
         Pensar en algun so, paraula, imatge o número constantment.
         Necessitat de comprovar les coses.
         Por a fer mal a algú ser estimat.
Què són les compulsions?
Per desfer-se dels sentiments que els provoquen les obsessions, la persona amb TOC realitzarà un comportament d’acord amb unes “normes” que ella mateixa ha establert. Aquests comportaments seran les compulsions o rituals que seguirà la persona per intentar alleujar-se de les seves obsessions. Aquests rituals no funcionen a llarg termini. Tard o d’hora les obsessions tornen a sortir, serà llavors quan la persona tornarà a realitzar els seus rituals.
Quines són les compulsions més comunes?
         Netejar-se contínuament: rentar-se les mans, raspallar-se les dents, dutxar-se....
         Ordenar i disposar les coses d’una manera determinada.
         Buscar seguretat i aprovació contínua.
         Repetir algunes accions: aixecar-se o asseure’s, tocar alguns objectes varies vegades...
         Contar una vegada i un altre fins al mateix número.
         Revisar les portes, els aparells elèctrics, etc, per comprovar que estan tancats o apagats.
         Guardar coses innecessàries, com diaris, cartes, paquets...
Freqüència
A Espanya s’estima que un milió de persones tenen TOC. La majoria tarda nou anys de mitjana en demanar ajuda a un especialista, cosa que dificulta el tractament. Tot i que el TOC es pot donar en qualsevol edat, el 80% dels adults que tenen TOC identifiquen la data d’inici als 18 anys.
Causes
De moment no s’ha identificat una causa especifica al TOC.
La teoria d’alguns estudis apunten a la falta de serotonina, un neurotransmissor que ajuda a que les persones no repetim els mateixos comportaments una vegada i una altra. L’estudi demostra els resultats positius de les persones que han pres medicaments que augmentaven la seva quantitat de serotonina.
Pot haver factors hereditaris en el desenvolupament del TOC. El trastorn en sí no és hereditari, però si s’ha demostrat que hi ha tendència a desenvolupar el TOC quan el té algú de la família.
Tractament
Actualment existeixen variïs medicaments disponibles per tractar el TOC. Per això avui dia, les persones amb TOC poden comptar amb un tractament adequat.
Les teràpies conductives poden ajudar a la millora de la persona. Aquestes consisteixen en exposar a la persona a la situació que causa les seves obsessions i la seva ansietat. Davant aquestes situacions s’incentiva a que la persona no realitzi els rituals. Aquesta teràpia s’ha de realitzar sempre amb l’ajuda d’un terapeuta entrenat.
La psicocirurgia pot ser una opció per combatre el TOC. Aquesta tècnica consisteix en realitzar petites lesions puntuals al còrtex cerebral per col·locar elèctrodes estimuladors amb regulació de freqüència que permeten modular l’activitat de determinades neurones. Els resultats amb pacients que pateixen TOC han estat positius.

Ainoa Olmo González

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada