L' Anòsmia - viure sense olfacte

Què és l’anòsmia?

• L’anòsmia és una malaltia que suposa la disminució o pèrdua total de l’olfacte.
• Aquesta malaltia és poc coneguda però pot comportar greus conseqüències físiques, psicològiques i nutricionistes a les persones que la pateixen.
• Encara que no és molt coneguda afecta a un 2% de la població, és a dir, igual que la ceguera o la sordesa.

Com es produeix?

• Hi ha diverses causes que provoquen la pèrdua de l’olfacte.
• L’anòsmia, concretament, esta provocada per l’obstrucció de l’entrada de l’aire a la part superior del nas. El nervi olfactiu a partir del qual olorem es troba a aquesta part superior.
• Per tant si hi ha una obstrucció és impossible captar l’olor però això no vol dir que es deixi de respirar, perquè només afecta als olors.

Tipus de Anòsmia (hi ha dos tipus diferents):

• La congènita:

- Aquest tipus d’anòsmia és incurable perquè es deu a la manca de desenvolupament del nervi olfactiu.

- Pot aparèixer degut a un traumatisme cerebral o a problemes que apareixen des del naixement.

- És irreversible perquè al estar danyada la part del cervell on es troba la memòria, no es pot reconèixer ni recordar cap olor.

- Aquest és el tipus d’anòsmia menys comú, ja que només la pateixen un 3% dels malalts d’anòsmia.

• L’anòsmia secundaria: (es pot dividir en tres casos)

- Passatgera: Esta causada pel refredat comú, després d’haver patit alguna malaltia viral o també degut a les al·lèrgies. És la que es dona a la majoria de casos.

- Temporal:  Es produeix per la infecció d’un virus o de bacteris sobre el nervi olfactiu, o també per les lesions a l’envà nasal, per exemple els tumors. A més també pot ser l’inici de patologies comuns de les fosses nassals com la sinusitis o la rinitis. A més aquest cas pot aparèixer per culpa de l’edat en persones majors.

- Permanent: Aquest cas es dona quan una anòsmia temporal es complica i acaba danyant definitivament el nervi olfactiu. Aquesta anòsmia ja no remetrà mai.

Efectes d’aquesta malaltia

• Es podria dir que olorar és una part fonamental a l’hora de menjar, ja que els sentits de l’olfacte i el gust intervenen a la vegada quan es menja.
• Això suposa que un malalt d’anòsmia no pot degustar el menjar i anirà perdent la sensació que produeix l’olor del aliments.
• Una altra conseqüència és que a l’hora de menjar tenen la sensació de menjar sempre el mateix i que tot és insípid.
• Tot aquest cúmul de circumstàncies fa que molts malalts vaguin perdent les ganes de menjar, ja que estan recordant contínuament  la seva malaltia.
• Aquesta situació de pèrdua de fam pot derivar en una depressió. Això pot arribar a passar perquè l’olfacte és un sentit que va unit a la conducta i que influeix en l’estat d’ànim.
• En molts casos, els malats, pateixen una necessitat compulsiva de rentar-se i canviar-se de roba diverses vegades al dia. Això es degut a la preocupació que tenen respecte la higiene perquè la malaltia no els hi permet saber quina olor fan.
• Alguns malalts han descrit la seva situació com una “sensació de buit”.

Testimoni real de la pèrdua de l’olfacte

• Aquest és el trastorn que pateix un home britànic que es diu Mick O’Hare.
• Aquest trastorn li va sorgir de cop i volta un dia que estava refredat. En un primer moment va pensar que no olorava res per culpa del refredat però de seguida es va adonar que això era molt més que un simple refredat.
• Quan va acudir al metge li van diagnosticar anòsmia i llavors tota la seva vida va canviar.
• Ell quan patia més aquest trastorn era a l’hora de menjar. Aquesta circumstància li feia patir molt perquè no era capaç de gaudir del que menjava i això és una part molt important en el benestar de totes les persones.
• Va caure en una depressió degut a la seva nova situació, però la va poder superar gracies a que va trobar suport en malats amb la mateixa malaltia que ell.

Genís Gallardo